Breve historia de la evolución del Software

Nuestra tarea en la UOC era narrar de forma breve y utilizando la herramienta antes mencionada: Tiki-Toki la evolución del software partiendo de uno de los libros de Lev Manovich (El software toma el mando).

Se trataba de narrar con nuestras propias palabras como ha sido esa evolución, y añadir elementos que el libro no contempla. Por si a alguien le interesa cuelgo aquí la breve historia de la evolución del software con Creative Commons by NC-SA:

IDIOMA: Català (En la UOC estudió en catalán).
Com s’anirà veient aquesta historia esta narrada des de la inspiració, la curiositat i l’experiència. Esta explicada amb la màxima brevetat que puc i sempre a partir de preguntes que m’han anat sorgint mentre feia el timeline. Amb aquesta historia intento explicar per què no he posat 15 elements mínims i per què sense voler la cosa se m’ha anat una mica de les mans, però, no es tracta d’això, de que ens motivem amb el que fem?

El meu timeline es remunta a la creació del MIT (Institut tecnològic de Massachusetts) a finals del segle XIX el segle de la revolució industrial. Alguns personatges destacats i que apareixen al timeline van estudiar en aquesta emblemàtica institució.

Quina importància té el MIT? Doncs que es va idear per millorar, comprendre i inventar coses noves relacionades amb la tecnologia i per tenir estudiants en aquest sector ja que estava en auge i podia facilitar la vida de les persones (tan per qui crea el producte com pel beneficiari final). I no és el que fem amb aquest treball en certa manera, investigar els avenços i comprendre els canvis actuals?

Per no allargar més el tema vaig cercar informació sobre IBM, una empresa dedicada a la informàtica i molt coneguda. Els seus orígens es remunten, com passa amb el MIT, a l’època de la revolució industrial. Com a dada curiosa vull esmentar que IBM no va patir la crisis dels anys 30 i que va ser una gran col·laborada amb EEUU durant la segona guerra mundial.

I ja que esmento la segona guerra mundial vull destacar la importància que va tenir la guerra en els invents i creacions que ens han arribat avui dia. Sense anar més lluny les connexions via internet i en matèria de telefonia mòbil. Els avenços en matèria militar s’han convertir en elements utilitzats per civils.

Però IBM no s’ha colat en el timeline només per això, gràcies a aquesta empresa al 1981 apareix un dels primers ordinadors portàtils, i com jo l’utilitzo per estudiar, m’ha sigut impossible no mencionar-ho.

I continuant amb la guerra vull introduir un personatge: Alan Turing. Aquest matemàtic és el precursor de la informàtica moderna i de la ciència de la computació gràcies a la seva Màquina de Turing. He mencionat el terme guerra i no és per què si, Turing es va dedicar a desentranyar les encriptacions produïdes per la màquina Enigma, un invent dels nazis. Aquesta màquina era utilitzada per enviar informació xifrada entre els alemanys i per això volien desxifrar els missatges que contenia.

A mitjans del segle XX apareix Vannevar Bush el precursor del WWW (World Wide Web) doncs va crear Memex un dispositiu mecànic d'almacenatge de llibres, grabacions i comunicacions, de cerca senzilla, ràpida i no lineal. Tot i que no es va desenvolupar del tot, va influir en la visió de l'hipertext i de internet. Visió que va acollir Ted Nelson i el seu projecte Xanadú al 1960.

Anys més tard es crea l’Stylator (1957), és l’antecessor de les tauletes gràfiques que utilitzem els dissenyadors gràfics i dibuixants per ordinador. Considero que es un invent interessant i imprescindible si et dediques al sector del grafisme, ja que té més versatilitat que no pas el ratolí inventat per Douglas Engelbart l’any 1967, però que va ser tota una revolució.

En el món del software trobem com a primer invent destacat a principis dels 60, el Sketchpad de Ivan Sutherland, ja que permetia la manipulació d’objectes gràfics. Això no ens recorda a programes com ara Illustrator? Programa que no va aparèixer fins l’any 1987 i que permet la creació d’elements vectorials i de gràfics.

Ara que ens trobem als anys 60 em de parlar de Licklider i Bob Taylor treballadors d’ARPA una secció del pentàgon dedicada a la tecnologia per a millorar el seu sector militar. Licklider assenta les bases d’internet entre els anys 1963 i 1964 però no és fins l’any 1969 (últim any de Taylor a ARPA) quan s’envia el primer missatge a través d’ARPANET entre 4 universitats.

Al 1971 es produeix tota una revolució ja que s’envia el primer correu electrònic. I per no anar més lluny tornarem a 1968 ja que ens trobarem un dels prototips més primitius de tablet, si si de tauleta i no era un i-pad i no era d’Apple. Qui la va inventar? Doncs Alan Kay, a qui Manovich dedica el primer capítol del llibre. Kay inventa l’any 1968 un aparell anomenat Dynabook, tot i que anava destinat als nens va establir les bases per a la creació de les tauletes. Però no només va fer això ja que a partir de 1970 quan es crea Xerox PARC, col·labora en la creació de les interfases gràfiques d’usuari (GUI) molt importants per a que les persones que no tenim idea de programar poguéssim utilitzar l’ordinador i l’entenguéssim sense codis i en un cop d’ull.

Les GUI es van introduir per primer cop en l’ordinador Xerox ALTO (creat, com no, per Xerox PARC) al 1973. Aquest ordinador comptava també amb el primer ratolí creat en aquella ocasió (no era el primer prototip però si el primer ordinador que incopora ratolí) per Douglas Engelbart. Aquell mateix any Martin Cooper realitza la primera trucada des d’un telèfon mòbil de la marca Motorola, el Dyna-Trac.

Cada cop ens apropem més a la situació actual. Ara és el moment de les grans empreses a l’actualitat ja que els seus inicis són modestos però visionaris, ara és el moment de la creació de Microsoft l’any 1975 de la mà de Paul Allen i Bill Gates, i la famosa Apple que es va crear al 1976 per Steve Jobs i Stephen Wozniak.

Com han arribat a ser tan grans aquestes empreses sorgides del no res?

 

Mitjançant el Copy and paste, és broma, en certa manera, ja que com es veurà a continuació ambdues empreses són expertes en treure el màxim partit a les creacions de tercers i també a les seves pròpies. Gates i Jobs eren uns visionaris. Bill Gates volia introduir els ordinadors a les llars i Jobs volia treure el màxim potencial a les innovacions que s’anaven donant, però, quines eren aquestes innovacions?

Al 1977 es crea l’Apple II, un model millorat respecte el seu antecessor l’Apple I. Jobs ja tenia en ment la idea de comercialitzar amb ells i comptava amb l’ajuda de Jeff Raskin ideòleg del projecte Macintosh (Mac). Al 1979 Jobs aconsegueix visitar Xerox PARC i es troba amb tota una innovació: les interfases d’usuari i el ratolí. Jobs no entrava en si de bogeria, ja que no entenia per què Xerox no estava comercialitzant aquesta i d’altres invencions que tenien, i no els hi treien el profit que mereixien i que ell si que va saber aplicar en els ordinadors que va anar creant a la seva empresa.

Microsoft per la seva banda treballava en un encàrrec d’IBM, quan encara era una petita empresa, es tracta de l’MS-DOS (Sistema Operatiu de Microsoft), que permetia escriure en C i que va ser tota una revolució, tant pel que era com per què va catapultar Microsoft a la fama, ja que Gates no va vendre la llicencia a IBM sinó que li va cedir el producte i amb això s’assegura el poder comerciar amb el producte i obtindré grans beneficis (què és el que va passar). Aquesta invenció la podem trobar a l’IBM PC que va sorgir als anys 80 i que va fer destacar aquest producte sobre la resta de competidors.

Als anys 80, concretament l’any 1981, apareix l’Osborne I el primer ordinador portàtil, tot i que IBM el va millorar, l’empresa que té el mateix nom: Osborne va triomfar amb el producte però anys més tard no van poder evitar la fallida i en conseqüència la desaparició d’aquesta empresa.

L’any següent torna a aparèixer Microsoft però aquest cop amb el primer Windows, el Windows 1.0 (1982) i ha sigut un no parar ja que ara compten amb el Windows 8 i el 8.1, no s’assemblen gaire ja que ara (2014) el que primer són les aplicacions i per això el model Windows ha canviat. Aquest mateix any apareix una coneguda empresa en el món de l’autoedició i en el canvi de mitjans que tant apareix en el llibre: Adobe Systems.

Però que seria Adobe si no s’haguessin millorat els ordinadors i no tinguéssim perifèrics com el ratolí o les tauletes per dissenyar? I no és gràcies a la invenció de la càmera digital per Kodak l’any 1975 que ara comptem amb càmeres que ens permeten enviar i processar la informació a l’ordinador per després editar-les al photoshop?

Aquestes i d’altres preguntes em sorgeixen quan veig l’evolució que ha patit la informàtica al llarg dels anys. I quan van sorgir els programes d’Adobe? Durant els 80 i 90 van sorgir els més destacats: Illustrator, Photoshop, After Effects i Premiere. Més tard s’incorpora Dreamweaver dissenyat per l’empresa Macromedia.

A que es deu que apareguessin en aquesta època? Doncs es deu a les millores dels ordinadors, ja que l’any 1984 apareix el primer Macintosh 128K tota una revolució al seu moment. Un any abans apareix el conegut editor de textos: Word, creat per Richard Brodie per a IBM.

 

En aquesta època en que es desenvolupen tan importants avenços era impossible que no sorgeixin moviments en contra de tanta privatització en un món tan tancat com la informàtica i governada per empreses tan poderoses com Microsoft o Apple. Al 1983 sorgeix un interessant moviment, el moviment pel software lliure impulsat per Richard Stallman. Volia comentar aquest aspecte per què m’encanten els pensaments diferents i Stallman volia que es pogués trastellar amb el codi. Gràcies a aquesta iniciativa i a la creació d’un sistema operatiu lliure, el GNU, sorgeix Linux per Linus Torvald al 1991 en contraposició a Windows.

Ara comptem amb programes lliures i que permeten que l’usuari els modifiqui per mitja del codi, són programes que s’enfronten a grans empreses i programes coneguts per tots com Photoshop o Word i inclòs trobem navegadors lliures, parlo d’Open Office en el camp de l’edició de textos, presentacions,... en contraposició a Microsoft Office. Gymp versus Photoshop, Firefox (2004) versus Internet Explorer (1995) de Microsoft, i podria esmentar un llarg etcètera de productes famosos al que els hi ha sorgit la competència lliure.

I per què són importants per mi aquestes innovacions?

 

Doncs són importants per evitar el monopoli establert per grans empreses i on la llibertat és un terme que no apareix en els seus diccionaris.

El codi obert permet el seu ús, la seva modificació i la seva redistribució. Amb el codi obert es deixen de banda les llicencies i la inversió se centra en la capacitat personal.

I deixant de banda el codi lliure viatjarem a finals dels 90 quan apareix una de les eines que més he utilitzat des de fa una anys i que obre la porta al coneixement, i no parlo de Google que neix al 1995 quan dos joves de Stanforf renoven un cercador que s’acabarà convertint en una multinacional de la informació, si no que parlo de Blogger. Aquesta eina permet crear una bitacora en línia, depositar els nostres pensaments, idees i creacions. A Blogger li va sortir la competència al 2004 quan apareix Wordpress.

I abans d’acabar aquesta bonica historia plena d’invencions i idees al 1995 apareix el conegut format d’audio MP3, aquest format permet que l’audio no estigués només en CD’s o vinils sinó que aquest format ens permet descarregar l’arxiu i ficar-ho en un reproductor MP3 un avenç que no he pogut explicar en més profunditat ja que si no tindria que explicar la invenció del format jpeg per a les imatges, el primer programa per descarregar en P2P,...i llavors no acabaria mai i m’he estes més del compte.